Anàlisi "Hoy empieza todo"

En el meu anàlisi em centraré més en la part de cos i veu, es a dir, de quina manera s’expressen els personatges ( to de veu, entonació, actitud a l’hora de parlar...).

La pel·lícula es titula així ja que no es fins al final de la pel·lícula quan comença una nova etapa per el centre ( es solucionen molt conflictes, tenen més esperances...).

Al principi ni el mateix director Daniel Lefevbre té plena confiança en aquells nens i famílies puguin seguir endavant. El director és un home lluitador el qual s’involucra molt amb la societat que l’envolta (els alumnes del seu centre i les famílies d’aquets nens). És una persona amb molta paciència ja que sempre està disposat a escoltar els problemes que l’envolten a més a més sempre intenta trobar la millor solució perquè així els nens puguin seguir endavant amb les seves vides.

Quan parla amb els nens utilitza un to de veu adequat perquè l’entenguin i a més a més es posa en la majoria del casos es posa a la seva altura ( s’ajup). En canvi quan parla amb algú dels serveis socials el seu to de veu incrementa d’aquesta manera podem dir que mig s’enfada per així intentar aconseguir el que ell vol i creu que es millor per els nens com per exemple una revisió mèdica. Fins i tot amb aquets adopta una actitud violenta,(empenya a la dona dels servies socials perquè se’n vagi de l’escola.

Aquesta actitud a canvia quan parla amb els pares o mestres del centre, es a dir, quan parla amb ells adopta una actitud més tranquil·la encara que la situació sigui dolenta. Es el cas de quan parla amb la professora que a estirat els cabells d’un nen perquè es portava malament. El director quan parla amb aquesta professora en contes de adoptar una actitud violenta, li explica el que a de fer sense alterar-se, es a dir, com solucionar el problema sense arribar a  fer mal al nen.

El director de la pel·lícula posa una veu en off a aquest personatge quan explica el que ell pensa , sent o explica el que li va passar en el passat.

Per altra banda els nens sempre parlem amb un to baix, com amb por. Això es degut a que a casa seva pateixen situacions difícils. Tot i així quan tenen un problema li expliquen al director de l’escola ja que per a ells es una persona de confiança i saben que els intentarà ajudar.

Exercici transicions

Primer de tot abans de fer l'exercici explicare quins tipus de transicions hi han:

-Per tall directe. Canviem d'un clip al següent sense cap tipus de transició. 

-Per encadenat: Consisteix en veure com una imatge s’esvaeix mentre una segona imatge apareix. Aquest tipus de transició és la més suau i un de les més expressives i indica passos de temps no massa llargs. 

-Per fosa: Consisteix en la gradual desaparició d’una imatge fins deixar el quadre de color. És un recurs clàssic de transició, especialment per començar o acabar un vídeo, però també s’utilitza per separar temporalment seqüències o escenes que representen situacions distanciades en el temps. Aquesta transició dóna una sensació de salt temporal més acusada que l’encadenat.

-Per desenfocat: Consisteix en desenfocar una imatge i passar a la següent de desenfocat fins a focus. És un recurs que s’aplica per indicar passos de temps curts o canvis d’escenari. El desenfocament en visió subjectiva és un recurs expressiu que serveix per indicar una pèrdua de consciència del personatge, i en visió subjectiva, en zoom cap al front, s’ha emprat per iniciar una volta enrere en el temps per a passar a veure els records del personatge.

-Per escombrat: Consisteix en un gir ràpid de la càmera que produeix un efecte visual semblant a una cortina que passa tant ràpid que no dóna temps a veure de què és tracta. S’utilitza per passar d’un espai a un altre de forma instantània. Aquest efecte no és un efecte digital i s’ha de produir en la fase d’enregistrament.

-Per cortines: Consisteix en la utilització de formes geomètriques o efectes per a donar pas a noves imatges. És tracta d’una tècnica digital en la qual la segona imatge envaeix la primera. Poden tenir formes molt variades. S’utilitza normalment per marcar un canvi d’escenari. Les possibilitats que aporten els vídeos digitals, fan que cada vegada hi hagi un ventall més ampli d’efectes i cortines de tota mena.

A continuació analitzare las transicions del fragment anomenat "Lenguajes audiovisuales-transiciones" del blog de la Alejandra Bosco: www.alejandrabosco.net. 

Al principi de tot 00:05 utilitzen el color de la samarreta d'un noi per cobrir completament l'objectiu de la càmara i així donar començament a la següent escena. Trobo que aquesta transicio que han utilitzat es molt agressiva ja que el noi que utilizen per tapar la càmara i aixi passar a l'altre escena no es el mateix que apareix a la següent seqüència.


La següent transició es troba en el segon 00:11 i és una transició escombrat. Apareix un pati això ens indica que canvia de lloc la escena per tant sabem que ja no succeirà res a la pista de volley-ball.

Seguidament apareix una trancisió per tall directe i apareix un noi que surt d'un edifici. Tornem a observar que el personatge no es el mateix que el noi que feia esport i per això sembla que comenci una històra nova.

En el segon 00:21 apareix un entrepà això es una superposició o impressió d'imatge ja que podem entendre que es el pensament del protagonista ja que en la seqüència anterior podiem percebre que tenia gana. A continuació trobem una altra superposició d'una imatge quan deixa d'enfocar al entrepà i torna a apareixer el noi.

Més endevant apareix una transició per fosa que ens mostra el protagonista aconseguiex l'entrepà i se'l menjarà. I per ultim apareix una transició per cortines que van des del centre de la imatge fins als costats tot presentant la imatge en que el noi per fi es menja l'entrepà.

Anàlisi de llum i color al "Discurso del rey"

En general a tota la pel·lícula predomina una llum suau. En la gran majoria d'escenes aprofiten la llum natural, auquesta llum és una llum suau ja que la pel·lícula està ambientada a Anglaterra, un lloc on gairebé mai hi ha sol.
Per tant la llum en aquesta pel·lícula no té un paper molt importan, exepte en algunes escenes on els personatges parlen sota d'unes làmparas.

Pel que fa els colors, també predominen els color apagats, foscos.Predominen els color marrons i blaus, són colors elegants ja que es una pel·lícula ambientada a mitjans del segle XX. Aquets colors fan que el espectador entri més en el guió de la pel·lícula i l'ajudi a comprendre-la millor.

Els angles fotogràfics i cinematogràfics

Hi ha diferents tipus d'angles depenent de la posició de la càmera.

Angle cenital:  la càmera enfoca des de a dalt del cap.

Angle picat: s’enfoca des de gran altura i el personatge queda més disminuit.

Angle contrapicat: s’enfoca des de a baix i la figura del personatge queda augmentada.

Angle aberrant: enfocament en diagonal

Angle nadir: la càmera està als peus.

Angle normal: s’enfoca des de l'altura del ulls.

Angle subjectiu: des del punt de vista del personatge 

Anàlisis de l'anunci de McDonald's "Cuenta conmigo"

En aquest anunci predominen els angles normals, ja que practimcament tot l'anunci té angles normals. També trobem algun angle nadir quan el nen petit comença a aprendre a caminar. 
I finalment podem observar un petit angle picat cuan el pare graba en video el cumpleanys del nen i ells anys més tard ho veuen per la tele.

Els plans fotogràfics i cinematogràfics

Pla general: és aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció.

Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

Pla americà: apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

pla mig: apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

Primer pla: només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.

Pla detall: es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.

 Primeríssim pla: Es talla pel front del personatge i per la barbeta. Les emocions s'accentúen i la intenció de la figura és total. 

Pla sencer: la imatge mostra una figura humana dels peus al cap sent quasi bé el límit de l'enquadrament.

ANÀLISI ANUNCI:

Si analitzem aquest anunci del decathlon podem observar els diferents tipus de plan cinematografics.

L'anunci comença amb un pla general, on es veu el pare cordant el casc a la seva filla. Seguidament tenim un primer pla de la cara de la nena. Despres torna a apareixer un pla general, la nena es empanyada per el seu pare. Quan la camara s'aproxima al pare observem un pla mig ja que surt aproximadament de la cintura cap amunt.  Quan el pare surt corren darrrere la nena tornem a veure un pla genenal ja que veiem tan la figura humana sencera com l'escenari on es desenvolupa l'acció.

Seguidament hi ha un primer pla del dependent de la botiga.Quan enfoquen les sabates es un pla detall ja que se centra l'atenció únicament en aquell objecte.La camara es retira i trobem un altre pla mig ja que tornen a enfocar al pare de cintura cap amunt. I finalment tornem a trobar un primer pla del dependent de la botiga que li ven la bicicleta al pare.

Resiliència