Anàlisi "Hoy empieza todo"

En el meu anàlisi em centraré més en la part de cos i veu, es a dir, de quina manera s’expressen els personatges ( to de veu, entonació, actitud a l’hora de parlar...).

La pel·lícula es titula així ja que no es fins al final de la pel·lícula quan comença una nova etapa per el centre ( es solucionen molt conflictes, tenen més esperances...).

Al principi ni el mateix director Daniel Lefevbre té plena confiança en aquells nens i famílies puguin seguir endavant. El director és un home lluitador el qual s’involucra molt amb la societat que l’envolta (els alumnes del seu centre i les famílies d’aquets nens). És una persona amb molta paciència ja que sempre està disposat a escoltar els problemes que l’envolten a més a més sempre intenta trobar la millor solució perquè així els nens puguin seguir endavant amb les seves vides.

Quan parla amb els nens utilitza un to de veu adequat perquè l’entenguin i a més a més es posa en la majoria del casos es posa a la seva altura ( s’ajup). En canvi quan parla amb algú dels serveis socials el seu to de veu incrementa d’aquesta manera podem dir que mig s’enfada per així intentar aconseguir el que ell vol i creu que es millor per els nens com per exemple una revisió mèdica. Fins i tot amb aquets adopta una actitud violenta,(empenya a la dona dels servies socials perquè se’n vagi de l’escola.

Aquesta actitud a canvia quan parla amb els pares o mestres del centre, es a dir, quan parla amb ells adopta una actitud més tranquil·la encara que la situació sigui dolenta. Es el cas de quan parla amb la professora que a estirat els cabells d’un nen perquè es portava malament. El director quan parla amb aquesta professora en contes de adoptar una actitud violenta, li explica el que a de fer sense alterar-se, es a dir, com solucionar el problema sense arribar a  fer mal al nen.

El director de la pel·lícula posa una veu en off a aquest personatge quan explica el que ell pensa , sent o explica el que li va passar en el passat.

Per altra banda els nens sempre parlem amb un to baix, com amb por. Això es degut a que a casa seva pateixen situacions difícils. Tot i així quan tenen un problema li expliquen al director de l’escola ja que per a ells es una persona de confiança i saben que els intentarà ajudar.

Exercici transicions

Primer de tot abans de fer l'exercici explicare quins tipus de transicions hi han:

-Per tall directe. Canviem d'un clip al següent sense cap tipus de transició. 

-Per encadenat: Consisteix en veure com una imatge s’esvaeix mentre una segona imatge apareix. Aquest tipus de transició és la més suau i un de les més expressives i indica passos de temps no massa llargs. 

-Per fosa: Consisteix en la gradual desaparició d’una imatge fins deixar el quadre de color. És un recurs clàssic de transició, especialment per començar o acabar un vídeo, però també s’utilitza per separar temporalment seqüències o escenes que representen situacions distanciades en el temps. Aquesta transició dóna una sensació de salt temporal més acusada que l’encadenat.

-Per desenfocat: Consisteix en desenfocar una imatge i passar a la següent de desenfocat fins a focus. És un recurs que s’aplica per indicar passos de temps curts o canvis d’escenari. El desenfocament en visió subjectiva és un recurs expressiu que serveix per indicar una pèrdua de consciència del personatge, i en visió subjectiva, en zoom cap al front, s’ha emprat per iniciar una volta enrere en el temps per a passar a veure els records del personatge.

-Per escombrat: Consisteix en un gir ràpid de la càmera que produeix un efecte visual semblant a una cortina que passa tant ràpid que no dóna temps a veure de què és tracta. S’utilitza per passar d’un espai a un altre de forma instantània. Aquest efecte no és un efecte digital i s’ha de produir en la fase d’enregistrament.

-Per cortines: Consisteix en la utilització de formes geomètriques o efectes per a donar pas a noves imatges. És tracta d’una tècnica digital en la qual la segona imatge envaeix la primera. Poden tenir formes molt variades. S’utilitza normalment per marcar un canvi d’escenari. Les possibilitats que aporten els vídeos digitals, fan que cada vegada hi hagi un ventall més ampli d’efectes i cortines de tota mena.

A continuació analitzare las transicions del fragment anomenat "Lenguajes audiovisuales-transiciones" del blog de la Alejandra Bosco: www.alejandrabosco.net. 

Al principi de tot 00:05 utilitzen el color de la samarreta d'un noi per cobrir completament l'objectiu de la càmara i així donar començament a la següent escena. Trobo que aquesta transicio que han utilitzat es molt agressiva ja que el noi que utilizen per tapar la càmara i aixi passar a l'altre escena no es el mateix que apareix a la següent seqüència.


La següent transició es troba en el segon 00:11 i és una transició escombrat. Apareix un pati això ens indica que canvia de lloc la escena per tant sabem que ja no succeirà res a la pista de volley-ball.

Seguidament apareix una trancisió per tall directe i apareix un noi que surt d'un edifici. Tornem a observar que el personatge no es el mateix que el noi que feia esport i per això sembla que comenci una històra nova.

En el segon 00:21 apareix un entrepà això es una superposició o impressió d'imatge ja que podem entendre que es el pensament del protagonista ja que en la seqüència anterior podiem percebre que tenia gana. A continuació trobem una altra superposició d'una imatge quan deixa d'enfocar al entrepà i torna a apareixer el noi.

Més endevant apareix una transició per fosa que ens mostra el protagonista aconseguiex l'entrepà i se'l menjarà. I per ultim apareix una transició per cortines que van des del centre de la imatge fins als costats tot presentant la imatge en que el noi per fi es menja l'entrepà.